Le Café

Un cafè?

Quadern de viatge: Praga i Viena

Cosetes que hi havia per les ciutats de l'Europa central. La millor nit la vaig passar en el local de la primera imatge: bona companyia, jazz en viu, Bloody Mary i un ambient genial.

Penco molt, menjo a deshora i he de robar temps al son per tenir una miqueta de ''temps per mi''. Però m'ho passo bé. Així que, entre classes i viatges en tren, aquí tenim l'història d'en Pablo i la Rebeca, una proposta per Bologna. No n'espero res, però qui no arrisca, no pisca.

A vegades els explica una història de pirates que de petit li havia contat un vell mariner del seu poble.

Us presento en Pau i la Marina. Els agrada que l'avi els vagi a buscar a l'escola. Viu en una casa vella, no hi té joguines ni televisor. Però no els calen, l'avi sempre els explica històries per a somiar desperts.

els petits són els que compten.

petits instants de vida, això és Gaeta.

es diu Rumba i cura penes.

Al mal temps...

 

...bona cara.

que les penes les escric en un paper, en faig un vaixell i el llenço al mar.

no hi ha pena que una bona rumba no pugui curar.

m'entusiasma la no-perspectiva dels carrers de cardedeu.

llibertat

sempre havia imaginat que la llibertat vestia un vermell encès, però a l'agafar el pinzell m'ha vingut al cap la llibertat de Delacroix.

odio el sabina

inconformisme

l'inconformisme.

(o prinshesha inrignara)

melancolia

no m'acabava de fer el pes la il·lustració, ni el nom tampoc, ara és melancolia, per allò del blues.